PRÀCTICA 3: DISTORSIONS COGNITIVES

Es coneixen com a distorsions cognitives, les formes identificades d'errors en el processament d'informació que produeixen pertorbacions emocionals.

Al segle S.XX  Albert Ellis i A. T. Beck,van ser qui van analitzar les formes de pensar i els tipus de distorsions, encara que anteriorment altres autors i autores, com Karen Horney, havien identificat alguns dels fenòmens implicats en el que ara es denomina distorsions cognitives.

Aquestes percepcions equivocades que realitza el pacient sobre si mateix, del món i del futur,porten a desenvolupar fòbies, depressió, problemes d'autoestima, obsessió, etc...

El conductisme (E-R) passa a un segon pla quan el cognitivisme (E-O-R) pren la base del canvi conductual però introdueix el factor de la ment. El canvi de conducta implica un canvi en l’estructura mental de l’individu, que s’anirà modificant a mida que vagi rebent estímuls que facin variar la seva conducta. El cognitivisme introdueix les teories cognitives en les teories d’aprenentatge, modificant el concepte d’aquest. Aprendre no suposa només un canvi conductual sinó que implica també un procés mental que modifica les estructures del pensament.
Per tal de modificar aquestes estructures cal que l’estímul incideixi en les estructures que ja té la persona. Aquesta ha de trobar la relació entre els coneixements previs i els nous, i incorporar-ne aquests modificant la seva estructura mental.
Ens trobem davant d’un pas més en les teories de l’aprenentatge. Es passa de l’estudi de la conducta a l’estudi del canvi de mentalitat, incorporant així un nou factor que juga un paper prou important en el procés: l’estructura interna de la persona.

A.Ellis crea la teràpia racional emotiva conductual (TREC) basada en la detecció de pensaments distorcionats per d’altres de més ajustats i la teoria del “ABC” emocional, que serveix per facilitar la labor didàctica i educativa.

La teràpia racional emotiva conductual es basa en el concepte de mediació cognitiva, expressat originalment amb la frase "No són els fets, sinó el que pensem sobre els fets, el que ens perturba",

Esquema cognitiu:

Esdeveniment activador (E) ---> He perdut la feina

Pensament (O)  ----> Positiu: Trobaré una feina millor

     ----> Negatiu: No em voldràn a cap feina

Conseqüència (R)  --->Positiu: Actitut d’esperança, ànims i ganes per buscar nova feina

           --->Negatiu: Frustació, tristesa, depressió, insomni, allunyament familia i amics, possible dependència de drogues/fàrmags..

Classificació de les distorsions cognitives:

1. Generalització excessiva

2. Abstracció selectiva

3. Polarització/pensament o tot o res

4. Desqualificació d'allò positiu

5. Lectura del pensament

6. Endevinar el futur

7. Magnificació o minificació

8. Raonament emocional

9. Etiquetar erròniament

10. Autoinculpació

11. Personalització

12. Imperatiu categòric 

PRÀCTICA:

Aquesta pràctica l’he fet amb la Rocío Pinto i l’Anael Prados.

1.- Generalització excessiva:

- Una dona es salta el semàfor, les dones no saben conduir

- Un avi veu una mala conducta d’un noi, tots els joves són mal educats

2.- Abstracció selectiva:

- Vas de viatge i tot va molt bé, però es rebenta la roda del cotxe i ja es converteix en totalment desastrós

- Fas una exposició molt bona però t’entrebanques amb unes paraules i ja creus que t’ha anat fatal.

3.- Polarització o pensament “tot o res”:

- Vas de compres i no trobes cap peça de roba que et quedi bé, i penses que mai et queda res bé

-En una discussió de mare-fill que el noi no arriba tard en un dinar familiar, la mare l’hi retreu que sempre arriba tard, mai ajuda a fer cap feina de casa, que ningú de la casa l’ajudai tothom espera que faci totes les feines ella.

4.- Desqualificació d’allò positiu:

- Aquesta nit vas de festa i el noi que t’agrada et fa molt de cas, serà que anava borratxo

- Et truca una amiga per anar a fer el vol, segur que s’estava aburrint i no tenia res a fer.

5.-  Lectura del pensament:

- T’has entrevancat al carrer i has caigut, penses segur que tothom s’ha rigut de mi

-  A classe el professor et pregunta un concepte i no ho saps, tothom es pensa que sóc tonta

6.- Endevinar el futur :

 - El teu novio te un mal dia i està molt raro, segur que ho vol deixar, o en té una altra.

-Demà tens l’excursió tan esperada, segur que plourà

7.- Magnificació i minimització:

- És el dia del teu aniversari i la teva millor amiga no dóna senyals de vida, t’ha decebut tan que l’odies, no vols saber mai més res d’ella.

- Arriba la festa de cap d’any i no tens gaires bones aspectatives, però a contrapartida t’ho passes genial.

8.- Raonament emocional:

- Vas al restaurant i et porten un plat que té molt mal aspecte, tot hi que té molt de renom i és molt famós, tu pases de menjarte’l i ho deixes al plat

- Veus una noia amb roba fifi i ja l’etiquetes que deu ser la tipica pija mimada.

9.- Etiquetar erròniament:

- Reps la nota d’un treball i t’han  posat un excel·lent, ets molt intel·ligent

- Vas de festa i et trobes uns alemanys que van molt beguts, tots els alemanys són uns borratxos.

 10.- Autoinculpació:

-Fas un treball en grup i el professor us comenta que hi ha punts que es poden millorar, segur que es la teva part que és la fluixa i que esta malament

- Surts de festa amb la teva amiga i el seu novio, a mitja nit es barallen i creus que segur que es per culpa teva

11.- Personalització:

- Aneu d’excursió i us perdeu pel bosc, et sents responsable i et culpes a tu mateix/a

- Ahir veu surtir de festa i va ser genial, va ser gràcies a tu, si no hi hagues anat jo, tothom s’hauria avorrit

12.- Imperatiu categòric:

- Has fet un exàmen i no pots parar de pensar que potser hauria sigut millor haver estudiat més pràctica i menys teoria.

-Pateixes un petit accident amb cotxe quan anaves a veure la familia, penses que mai hauria d’haver pensat fer el viatge.

REFLEXIÓ:

A tothom l’hi ha passat més o menys cops, tenir aquesta mena de pensaments, on tenim distorsions cognitives sobre nosaltres mateixos i l’entorn.

Quan per alguna raó que ha tingut a veure amb les nostres experiències passades hem aprés a distorsionar excessivament, llavors és quan surgeix el transtorn psicològic. En el passat, aquestes distorsions cognitives van ser necessàries per regular-se emocionalment.

Crec que els motius pels quals tendim a distorsionar el que percebem i transformar-ho de manera errònea són molts, però els més habituals són, gent amb l’autoestima baixa, persones que tenen com a mala costum donar les coses per fet o suposar, i a la mala interpretació de la realitat.

La clau és ser una persona optimista, distingint els pensaments de la realitat.

Prendre consciència de que la realitat de les situacions viscudes poden ser interpretades de moltes maneres diferents, depenent de com s’interpretin es sentirà o s’actuarà de manera diferent.

La realitat continua siguent la mateixa pero dependrà la percepció de cadascú.

PRÀCTICA 2: DESSENSIBILITZACIÓ SISTEMÀTICA

INTRODUCCIÓ:

La dessensibilització sistemàtica la Fomenta Joseph Wolpe basada en la psicologia conductista i cognitiva .Consisteix en tractar fòbies i pors perquè el pacient que les pateix pugui afrontar-les, fent aproximacions successives a les situacions que li produeixen .

La fòbia és un trastorn de salut emocional, es manifesta en pors intenses i desproporcionats davant d’objectes o situacions concretes.

Normalment l’afectat és conscient que pateix d’una por irracional, però no es veuen capaços d’eliminar la seva reacció que desencadena l’ansietat.

Amb la dessensibilització sistemàtica es pretén canviar els patrons del pensament que contribueixen a la fòbia. Això serà possible sempre i quant el pacient estigui disposat a afrontar-s’hi i aguantar situacions que l’hi provocaran malestar.

PRÀCTICA:

Aquesta pràctica tracta de resoldre en 10 pasos la fòbia següent:

Es tracta d’un nen de set anys que mentre mirava la televisió amb la seva àvia va veure una notícia d’un  accident d’autobús on mort molta gent. Des de aleshores el nen l’hi agafa pànic als autobusos i s’hi nega a pujar-hi.

En aquesta pràctica es tracta de buscar

Grup de la pràctica:

Yaiza Navarro

Gemma Nicolau

Raquel Nierga

1.- Passar per l’estació d’autobusos amb l’àvia, aprofitant que van a comprar caramels. L’element dels caramels és important perquè el nen fa l’associació de l’autobús amb algo que li agrada.

2.- A casa, a l’hora de berenar premiar-lo amb algun menjar que l’hi agradi molt, mentre veu una pel·lícula d’autobusos. Ajuda a reforçar l’associació anterior i es té en compte que la situació esdevingui en un lloc familiar i conegut per el nen.

3.- Explicació per part dels pares, avis, cosins, sobre una experiència bona que hagin tingut amb aquest transport mentre juguen junts. Estarà en un àmbit familiar i segur, on acabarà divertint-se.

4.- Regalar-li un autobús de joguina i explicar-li d’una manera divertida les parts del vehicle. La familiarització amb l’autobús afavorirà més tard les etapes on s’hi haurà d’enfrontar.

5.- Anar a l’estació de busos amb l’àvia i establir comunicació amb el conductor des de fora. Amb l’àvia es sentirà segur i protegit davant de l’obstacle i establir una conversa amb el conductor afavorirà a la familiarització del autobús.

6.- Anar al parc a jugar i passar per la parada pròxima per pujar les escales sense entrar, fer-li observar que els passatgers es mostren tranquils i no tenen por.

7.- Proposar-li anar al parc d’atraccions amb autobús. Sobretot sense establir una data fixe, evitant així que el nen es senti pressionat, l’intenció és fer-li veure que amb l’autobús pot anar a llocs molt divertits .Aquesta motivació servirà perquè tingui ganes de superar les etapes següents per aconseguir el premi.

8.- Pujar al autobús amb l’àvia i seure, mentre el nen es familiaritza comparant l’autobus real amb el de joguina.

9.- Fer un dibuix a casa del autobús.  A part de posar-li formes i colors a la por que té, potenciarà la familiarització d’aquest.

10.- Pujar a l’autobus i fer un trajecte curt acompanyat amb la familia.

CONCLUSIÓ I REFLEXIÓ:

La dessensibilització sistemàtica és un mètode que no afecta a tothom per igual, ja que cada individu reacciona de manera diversa. Penso que és molt important  conèixer certs aspectes del pacient, com la personalitat, motivacions, grau de fòbia adquirida, etc... per poder adaptar-la personalment.

Tenint en compte que la persona ha de fer associacions d’idees per superar la fòbia, crec que un mètode molt interessant és vincular a la teràpia factors en que el pacient es senti atret, des de aliments, llocs, hobbys, etc...com que el nostre pacient tenia 7 anys, em vist adequat  associar l’autobus amb coses agradables per ell, com per exemple els caramels, el parc, etc...

Conve tenir  present que  la pràctica pot patir variacions, ja que ens em d’adaptar al pacient i fins que no es duu a terme, no es poden conèixer les seves reaccions adverses i limitacions.Per això en els passos esmentats es poden modificar si es creu adient.

Per avançar al pas següent  el pacient te que haver assolit els anteriors, si es presenten dificultats, s’ha de retrocedir per tal que el nen superi amb totalitat.

En cada fase superada el nen ha de sentir-se segur i l’adult l’hi ha de fer saber que ho ha fet molt bé.

PRÀCTICA 1: LA INTROSPECCIÓ

Introducció

A la classe de fonaments de Psicologia el professor Ernest luz ens va proposar dur a terme una introspecció de 10 minuts, després de fer-nos una breu introducció sobre els primers filòlegs i filòsofs que van dur a terme aquesta pràctica per determinar l’estructura de la ment, on els processos que es donen no estàn definits per un espai concret i depenen del sistema nerviós.

Així doncs vem començar la pràctica en silenci, per evitar que res ens pogues distreure, podent així analitzar els pensaments, i veient de quina manera es manifestaven; elements visuals, sons, olors, sensacions de moviment, etc….

Introspecció:

Al començament de la pràctica vaig intentar no pensar en res, cosa que va ser del tot impossible, autoconfirmant que és ben cert que la ment no coneix el “no”, quan més l’hi negues a la ment pensar en una cosa, més hi penses.

Era estrany que em costes concentrar-me, en veritat, aquella pràctica no era nova per mi, ja que la feia sovint, però potser mai m’havia proposat fer-la en un moment determinat, essent inconscient quan la feia, em sorgia sola, en moments que necessitava posar ordre dins meu.

Primerament em vaig entretindre en observar els companys de classe, i em vaig imaginar la possibilitat de poder saber quins pensaments els hi passaven pel cap, com si d’una vinyeta de còmic es tractes.

Quan ja no estava tan pendent de que intentava fer una introspecció em van començar a venir molts pensaments, sense profunditzar cap en concret, va ser més tard que alguns és feien més prolongats ja que eren aquells que m’inquietaven o em preocupaven en aquell moment.

No solien ser imatges, majoritàriament prenia protagonisme la meva veu interior que explicava els fets, pasats presents i futurs.

En aquell moment m’havia deixat endur pels meus pensaments i tot i que tenia els la mirada fixada en algún punt, no era conscient del que estava mirant. Estava desconectada dels elements externs, tot i que si algú feia un comentari o soroll tornava a la vida real perdent el fil del que fins aleshores estava pensant.

Tot i que al començament els minuts em semblaven eterns perquè em costava concentrar-me, un cop dins del meu món, el temps em va passar molt ràpid.

Conclusió:

Crec que l’introspecció es molt útil per un mateix i la gent l’hauria de posar en pràctica més sovint, t’ajuda a posar en ordre els teus pensaments i a plantejar-te coses que a simple vista no veus, o no les vols veure.

Provoca un aillament que ajuda a evitar les perturbacions de l’exterior que avagades t’influiexen.

M’he adonat que és molt difícil poder expressar realment el que un sent dins seu.

Trobo que es un mètode molt interessant i la gent hauria de parar més atenció als seus propis pensaments.