A la classe de fonaments de Psicologia el professor Ernest luz ens va proposar dur a terme una introspecció de 10 minuts, després de fer-nos una breu introducció sobre els primers filòlegs i filòsofs que van dur a terme aquesta pràctica per determinar l’estructura de la ment, on els processos que es donen no estàn definits per un espai concret i depenen del sistema nerviós.
Així doncs vem començar la pràctica en silenci, per evitar que res ens pogues distreure, podent així analitzar els pensaments, i veient de quina manera es manifestaven; elements visuals, sons, olors, sensacions de moviment, etc….
Introspecció:
Al començament de la pràctica vaig intentar no pensar en res, cosa que va ser del tot impossible, autoconfirmant que és ben cert que la ment no coneix el “no”, quan més l’hi negues a la ment pensar en una cosa, més hi penses.
Era estrany que em costes concentrar-me, en veritat, aquella pràctica no era nova per mi, ja que la feia sovint, però potser mai m’havia proposat fer-la en un moment determinat, essent inconscient quan la feia, em sorgia sola, en moments que necessitava posar ordre dins meu.
Primerament em vaig entretindre en observar els companys de classe, i em vaig imaginar la possibilitat de poder saber quins pensaments els hi passaven pel cap, com si d’una vinyeta de còmic es tractes.
Quan ja no estava tan pendent de que intentava fer una introspecció em van començar a venir molts pensaments, sense profunditzar cap en concret, va ser més tard que alguns és feien més prolongats ja que eren aquells que m’inquietaven o em preocupaven en aquell moment.
No solien ser imatges, majoritàriament prenia protagonisme la meva veu interior que explicava els fets, pasats presents i futurs.
En aquell moment m’havia deixat endur pels meus pensaments i tot i que tenia els la mirada fixada en algún punt, no era conscient del que estava mirant. Estava desconectada dels elements externs, tot i que si algú feia un comentari o soroll tornava a la vida real perdent el fil del que fins aleshores estava pensant.
Tot i que al començament els minuts em semblaven eterns perquè em costava concentrar-me, un cop dins del meu món, el temps em va passar molt ràpid.
Conclusió:
Crec que l’introspecció es molt útil per un mateix i la gent l’hauria de posar en pràctica més sovint, t’ajuda a posar en ordre els teus pensaments i a plantejar-te coses que a simple vista no veus, o no les vols veure.
Provoca un aillament que ajuda a evitar les perturbacions de l’exterior que avagades t’influiexen.
M’he adonat que és molt difícil poder expressar realment el que un sent dins seu.
Trobo que es un mètode molt interessant i la gent hauria de parar més atenció als seus propis pensaments.
