INTRODUCCIÓ:
La dessensibilització sistemàtica la Fomenta Joseph Wolpe basada en la psicologia conductista i cognitiva .Consisteix en tractar fòbies i pors perquè el pacient que les pateix pugui afrontar-les, fent aproximacions successives a les situacions que li produeixen .
La fòbia és un trastorn de salut emocional, es manifesta en pors intenses i desproporcionats davant d’objectes o situacions concretes.
Normalment l’afectat és conscient que pateix d’una por irracional, però no es veuen capaços d’eliminar la seva reacció que desencadena l’ansietat.
Amb la dessensibilització sistemàtica es pretén canviar els patrons del pensament que contribueixen a la fòbia. Això serà possible sempre i quant el pacient estigui disposat a afrontar-s’hi i aguantar situacions que l’hi provocaran malestar.
PRÀCTICA:
Aquesta pràctica tracta de resoldre en 10 pasos la fòbia següent:Es tracta d’un nen de set anys que mentre mirava la televisió amb la seva àvia va veure una notícia d’un accident d’autobús on mort molta gent. Des de aleshores el nen l’hi agafa pànic als autobusos i s’hi nega a pujar-hi.
En aquesta pràctica es tracta de buscar
Grup de la pràctica:
Yaiza Navarro
Gemma Nicolau
Raquel Nierga
1.- Passar per l’estació d’autobusos amb l’àvia, aprofitant que van a comprar caramels. L’element dels caramels és important perquè el nen fa l’associació de l’autobús amb algo que li agrada.
2.- A casa, a l’hora de berenar premiar-lo amb algun menjar que l’hi agradi molt, mentre veu una pel·lícula d’autobusos. Ajuda a reforçar l’associació anterior i es té en compte que la situació esdevingui en un lloc familiar i conegut per el nen.
3.- Explicació per part dels pares, avis, cosins, sobre una experiència bona que hagin tingut amb aquest transport mentre juguen junts. Estarà en un àmbit familiar i segur, on acabarà divertint-se.
4.- Regalar-li un autobús de joguina i explicar-li d’una manera divertida les parts del vehicle. La familiarització amb l’autobús afavorirà més tard les etapes on s’hi haurà d’enfrontar.
5.- Anar a l’estació de busos amb l’àvia i establir comunicació amb el conductor des de fora. Amb l’àvia es sentirà segur i protegit davant de l’obstacle i establir una conversa amb el conductor afavorirà a la familiarització del autobús.
6.- Anar al parc a jugar i passar per la parada pròxima per pujar les escales sense entrar, fer-li observar que els passatgers es mostren tranquils i no tenen por.
7.- Proposar-li anar al parc d’atraccions amb autobús. Sobretot sense establir una data fixe, evitant així que el nen es senti pressionat, l’intenció és fer-li veure que amb l’autobús pot anar a llocs molt divertits .Aquesta motivació servirà perquè tingui ganes de superar les etapes següents per aconseguir el premi.
8.- Pujar al autobús amb l’àvia i seure, mentre el nen es familiaritza comparant l’autobus real amb el de joguina.
9.- Fer un dibuix a casa del autobús. A part de posar-li formes i colors a la por que té, potenciarà la familiarització d’aquest.
10.- Pujar a l’autobus i fer un trajecte curt acompanyat amb la familia.
CONCLUSIÓ I REFLEXIÓ:
La dessensibilització sistemàtica és un mètode que no afecta a tothom per igual, ja que cada individu reacciona de manera diversa. Penso que és molt important conèixer certs aspectes del pacient, com la personalitat, motivacions, grau de fòbia adquirida, etc... per poder adaptar-la personalment.
Tenint en compte que la persona ha de fer associacions d’idees per superar la fòbia, crec que un mètode molt interessant és vincular a la teràpia factors en que el pacient es senti atret, des de aliments, llocs, hobbys, etc...com que el nostre pacient tenia 7 anys, em vist adequat associar l’autobus amb coses agradables per ell, com per exemple els caramels, el parc, etc...
Conve tenir present que la pràctica pot patir variacions, ja que ens em d’adaptar al pacient i fins que no es duu a terme, no es poden conèixer les seves reaccions adverses i limitacions.Per això en els passos esmentats es poden modificar si es creu adient.
Per avançar al pas següent el pacient te que haver assolit els anteriors, si es presenten dificultats, s’ha de retrocedir per tal que el nen superi amb totalitat.
En cada fase superada el nen ha de sentir-se segur i l’adult l’hi ha de fer saber que ho ha fet molt bé.
