Es coneixen com a distorsions cognitives, les formes identificades d'errors en el processament d'informació que produeixen pertorbacions emocionals.
Al segle S.XX Albert Ellis i A. T. Beck,van ser qui van analitzar les formes de pensar i els tipus de distorsions, encara que anteriorment altres autors i autores, com Karen Horney, havien identificat alguns dels fenòmens implicats en el que ara es denomina distorsions cognitives.
Aquestes percepcions equivocades que realitza el pacient sobre si mateix, del món i del futur,porten a desenvolupar fòbies, depressió, problemes d'autoestima, obsessió, etc...
El conductisme (E-R) passa a un segon pla quan el cognitivisme (E-O-R) pren la base del canvi conductual però introdueix el factor de la ment. El canvi de conducta implica un canvi en l’estructura mental de l’individu, que s’anirà modificant a mida que vagi rebent estímuls que facin variar la seva conducta. El cognitivisme introdueix les teories cognitives en les teories d’aprenentatge, modificant el concepte d’aquest. Aprendre no suposa només un canvi conductual sinó que implica també un procés mental que modifica les estructures del pensament.
Per tal de modificar aquestes estructures cal que l’estímul incideixi en les estructures que ja té la persona. Aquesta ha de trobar la relació entre els coneixements previs i els nous, i incorporar-ne aquests modificant la seva estructura mental.
Ens trobem davant d’un pas més en les teories de l’aprenentatge. Es passa de l’estudi de la conducta a l’estudi del canvi de mentalitat, incorporant així un nou factor que juga un paper prou important en el procés: l’estructura interna de la persona.
Per tal de modificar aquestes estructures cal que l’estímul incideixi en les estructures que ja té la persona. Aquesta ha de trobar la relació entre els coneixements previs i els nous, i incorporar-ne aquests modificant la seva estructura mental.
Ens trobem davant d’un pas més en les teories de l’aprenentatge. Es passa de l’estudi de la conducta a l’estudi del canvi de mentalitat, incorporant així un nou factor que juga un paper prou important en el procés: l’estructura interna de la persona.
A.Ellis crea la teràpia racional emotiva conductual (TREC) basada en la detecció de pensaments distorcionats per d’altres de més ajustats i la teoria del “ABC” emocional, que serveix per facilitar la labor didàctica i educativa.
La teràpia racional emotiva conductual es basa en el concepte de mediació cognitiva, expressat originalment amb la frase "No són els fets, sinó el que pensem sobre els fets, el que ens perturba",
Esquema cognitiu:
Esdeveniment activador (E) ---> He perdut la feina
Pensament (O) ----> Positiu: Trobaré una feina millor
----> Negatiu: No em voldràn a cap feina
Conseqüència (R) --->Positiu: Actitut d’esperança, ànims i ganes per buscar nova feina
--->Negatiu: Frustació, tristesa, depressió, insomni, allunyament familia i amics, possible dependència de drogues/fàrmags..
Classificació de les distorsions cognitives:
1. Generalització excessiva
2. Abstracció selectiva
3. Polarització/pensament o tot o res
4. Desqualificació d'allò positiu
5. Lectura del pensament
6. Endevinar el futur
7. Magnificació o minificació
8. Raonament emocional
9. Etiquetar erròniament
10. Autoinculpació
11. Personalització
12. Imperatiu categòric
PRÀCTICA:
Aquesta pràctica l’he fet amb la Rocío Pinto i l’Anael Prados.
- Una dona es salta el semàfor, les dones no saben conduir
- Un avi veu una mala conducta d’un noi, tots els joves són mal educats
2.- Abstracció selectiva:
- Vas de viatge i tot va molt bé, però es rebenta la roda del cotxe i ja es converteix en totalment desastrós
- Fas una exposició molt bona però t’entrebanques amb unes paraules i ja creus que t’ha anat fatal.
3.- Polarització o pensament “tot o res”:
- Vas de compres i no trobes cap peça de roba que et quedi bé, i penses que mai et queda res bé
-En una discussió de mare-fill que el noi no arriba tard en un dinar familiar, la mare l’hi retreu que sempre arriba tard, mai ajuda a fer cap feina de casa, que ningú de la casa l’ajudai tothom espera que faci totes les feines ella.
4.- Desqualificació d’allò positiu:
- Aquesta nit vas de festa i el noi que t’agrada et fa molt de cas, serà que anava borratxo
- Et truca una amiga per anar a fer el vol, segur que s’estava aburrint i no tenia res a fer.
5.- Lectura del pensament:
- T’has entrevancat al carrer i has caigut, penses segur que tothom s’ha rigut de mi
- A classe el professor et pregunta un concepte i no ho saps, tothom es pensa que sóc tonta
6.- Endevinar el futur :
- El teu novio te un mal dia i està molt raro, segur que ho vol deixar, o en té una altra.
-Demà tens l’excursió tan esperada, segur que plourà
7.- Magnificació i minimització:
- És el dia del teu aniversari i la teva millor amiga no dóna senyals de vida, t’ha decebut tan que l’odies, no vols saber mai més res d’ella.
- Arriba la festa de cap d’any i no tens gaires bones aspectatives, però a contrapartida t’ho passes genial.
8.- Raonament emocional:
- Vas al restaurant i et porten un plat que té molt mal aspecte, tot hi que té molt de renom i és molt famós, tu pases de menjarte’l i ho deixes al plat
- Veus una noia amb roba fifi i ja l’etiquetes que deu ser la tipica pija mimada.
9.- Etiquetar erròniament:
- Reps la nota d’un treball i t’han posat un excel·lent, ets molt intel·ligent
- Vas de festa i et trobes uns alemanys que van molt beguts, tots els alemanys són uns borratxos.
10.- Autoinculpació:
-Fas un treball en grup i el professor us comenta que hi ha punts que es poden millorar, segur que es la teva part que és la fluixa i que esta malament
- Surts de festa amb la teva amiga i el seu novio, a mitja nit es barallen i creus que segur que es per culpa teva
11.- Personalització:
- Aneu d’excursió i us perdeu pel bosc, et sents responsable i et culpes a tu mateix/a
- Ahir veu surtir de festa i va ser genial, va ser gràcies a tu, si no hi hagues anat jo, tothom s’hauria avorrit
12.- Imperatiu categòric:
- Has fet un exàmen i no pots parar de pensar que potser hauria sigut millor haver estudiat més pràctica i menys teoria.
-Pateixes un petit accident amb cotxe quan anaves a veure la familia, penses que mai hauria d’haver pensat fer el viatge.
REFLEXIÓ:
A tothom l’hi ha passat més o menys cops, tenir aquesta mena de pensaments, on tenim distorsions cognitives sobre nosaltres mateixos i l’entorn.
Quan per alguna raó que ha tingut a veure amb les nostres experiències passades hem aprés a distorsionar excessivament, llavors és quan surgeix el transtorn psicològic. En el passat, aquestes distorsions cognitives van ser necessàries per regular-se emocionalment.
Crec que els motius pels quals tendim a distorsionar el que percebem i transformar-ho de manera errònea són molts, però els més habituals són, gent amb l’autoestima baixa, persones que tenen com a mala costum donar les coses per fet o suposar, i a la mala interpretació de la realitat.
La clau és ser una persona optimista, distingint els pensaments de la realitat.
Prendre consciència de que la realitat de les situacions viscudes poden ser interpretades de moltes maneres diferents, depenent de com s’interpretin es sentirà o s’actuarà de manera diferent.
La realitat continua siguent la mateixa pero dependrà la percepció de cadascú.
