PRÀCTICA 9.- DIAGRAMA SISTÈMIC

INTRODUCCIÓ:

Amb aquesta última pràctica acabarem de veure l’enfocament sistèmic, treballat també en la pràctica anterior.

Ens centrarem basicament amb les idees i criteris del creador de la teràpia familiar i gran figura important ja que va aportar estratègies per dibuixar el conjunt de relacions del sistema, Salvador Minuchin.

Conceptes Claus:

-La Jerarquía: en un grup existeixen diversos nivells de responsabilitats, com més responsabilitat més poder es té.

-Tipus de familia:

Poden existir dos tipus           1) estandàrd: segueixen una estructura

                                             2) no estàndard: no tenen una estrucutra determinada

Salvador Minuchin considera que dins d’una familia, el pare o mare ha d’establir:

                                              

                                                    Jerarquía + poder

El Poder i l’autoritat són dos conceptes molt importants i diferents, ja que, el poder te’l otorguen, en canvi l’autoritat te l’has de guanyar.

L’existència del concepte de frontera juga un gran paper dins la familia, ja que delimiten els espais. Existeixen 3 tipus de fronteres:

1- Rigides: no hi ha comunicació (ex: dictadura de franco)

3.-Laxes: les traspassa tothom ( ex: gestió de pressupost fills)

3.-Flexibles: permeten la comunicació entre els que estan a dins i a fora d’ella.

Dins la teràpia familiar, Haley, es centra amb l’evolució de les families, manifesta que la familia ha d’evolucionar constantment, i es presenten dificultats quan no evoluciona. Per posar un exemple, en una familia on el fill de 50 anys no s’ha independitzat de ben segur que es presentaràn moltes problemàtiques.

PRÀCTICA:

Aquesta pràctica l’he realitzat juntament amb Isaura Oms i Rocío Pinto, on hem elaborat un Genograma i un Diagrama sistèmic.

                                                           GENOGRAMA

                                                              DIAGRAMA

REFLEXIÓ:

La nova visió aportada per Minuchin, la teràpia familiar, va fer canviar considerablement les teories anteriors ja que les antigues es basaven en l’individu i no en el conjunt d’un grup.

Aquesta teràpia té en compte el tipus d'ambient i les relacions que estableix el pacient, i penso que és molt important ja que aquests factors poden influir molt en la conducta de la persona.

Dels conceptes que estableix Minuchin, m’ha sorprés la negació sobre l’existència de les families desestructurades, estem molt acostumats a sentir aquesta paraula en els medis de comunicació, en la societat en general, però no sé si realment sabem a que ens volem referir. Això m’ha portat a reflexionar que la majoria de gent pensem que una familia desestructurada és aquella que no segueix els patrons "normals" establerts per la societat, però sabem quina és l’estructura normal? Per això em sembla més adequat l’organització de families estàndard i no estàndard.

La Jerarquia i el poder, són dos paraules que a priori generen força i contundència però sembla que en mica en mica vagin perdent el protagonisme, dic això perquè actualment dóna la sensació que no es té present l’importància que representen aquests valors per afavorir un bon funcionament de la familia.Malhauradament, cada cop més, surgeixen casos en que els fills prenen el control i les decisions, i els pares adopten un paper submís. Els papers s’intercanvien, els pares perden el poder i la jerarquia i els fills molts cops han d’assumir responsabilitats no adequades per la seva edat, és llavors quan surgeixen els problemes.

L’exercici d'elaborar un genograma i diagrama m’ha fet ser conscient de la gran utilitat que pot tenir a l'hora de fer-se una idea general de la familia, les seves relacions, etc.

Tot i aixó, crec que serveix per fer-se una organització esquemàtica molt bàsica, que caldrà anar treballant per poder conèixer més a fons les relacions i així poder conèixer i averiguar problemàtiques que a primeres no han surtit a la llum, com relacions insalubles o tipus de fronteres que dificulten un bon funcionament del sistema.

PRÀCTICA 6.- PIRÀMIDE DE MASLOW

La piràmide de Maslow és una teoria de la psicologia humanista sobre la motivació de les persones, proposta el 1943 per Abraham Maslow a la seva obra Una teoria sobre la motivació humana i posteriorment ha estat ampliada per ell mateix i altres psicòlegs. Maslow creia que les necessitats s'estructuren en forma de piràmide, és a dir, jeràrquicament. Només quan els nivells inferiors estan satisfets, l'individu passa a preocupar-se dels superiors. Cada persona té motivació per omplir les necessitats del seu nivell anterior però només les superiors proporcionen autèntica felicitat.

Divideix la piràmide en cinc nivells, anomenant els quatre inferiors de deficiència i el superior de creixement o de l'ésser.

NIVELL 1 -> Necessitats fisiològiques.

Ex: menjar, beure, dormir o alliberar-se dels residus corporals. El sexe entraria dins aquest primer nivell, exigit per l'instint de supervivència de l'espècie. L'objectiu és assolir l'homeòstasi o equilibri del cos.

NIVELL 2 -> Necessitats de seguretat.

Inclou no sentir-se amenaçat per cap perill, tenir una feina i veure sans els éssers estimats.

NIVELL 3 -> Acceptació social.

La necessitat de sentir-se part d'un grup, de tenir amor i amistat. es satisfan mitjançant les relacions personals, el lleure esportiu i recreatiu, la participació ciutadana... La seva absència porta a la depressió i l'ansietat.

NIVELL 4 -> Autoestima, entesa en un sentit ampli.

Està encara en grups de deficiència perquè es manifesta com a problema quan l'individu no obté el respecte i el reconeixement aliè. La recerca de l'honor, la fama, la glòria i l'ascens professional estan encabits dins aquest nivell.

NIVELL 5 -> Autorealització , quan la persona busca un sentit a la pròpia vida.

Inclou el desig de la bellesa, de potenciar les pròpies qualitats o d'aprendre coses noves. La persona que es troba en aquest nivell té més creativitat, s'adapta millor a la situació exterior, té un sistema moral propi que regeix els seus actes, respecta els altres i troba plaer en la resolució de problemes. També valora la llibertat i la veritat i pot tenir un sentiment de transcendència.

Característiques del funcionament de la teoria de Maslow

• Només les necessitats no satisfetes influeixen en el comportament de les persones, aquella necessitat satisfeta no genera cap comportament.
• Les necessitats fisiològiques neixen amb la persona, la resta de les necessitats sorgeixen amb el transcurs del temps.
• A mesura que la persona aconsegueix controlar les seves necessitats bàsiques apareixen gradualment necessitats d'ordre superior, no tots els individus senten necessitats d'autorealització pel fet que això és una conquesta individual.
• Les necessitats més elevades no sorgeixen en la mesura que les més baixes van sent satisfetes. Poden ser concomitants però les bàsiques predominaran sobre les superiors.
• les necessitats bàsiques requereixen per la seva satisfacció un cicle motivacional relativament curt en contraposició a les necessitats superiors que requereixen un cicle més llarg.

Cicle de conflicte

Maslow va definir en la seva piràmide les necessitats bàsiques de l'individu d'una manera jeràrquica, posant les necessitats més bàsiques o simples a la base de la piràmide i les més rellevants o fonamentals en l'àpex de la piràmide, a mesura que les necessitats van sent satisfetes o aconseguides sorgeixen altres d'un nivell superior o millor. En l'última fase es troba amb la auto-realització »que no és més que un nivell de plena felicitat o harmonia

PRÀCTICA:

Aquesta pràctica consistia en buscar 3 tipus d’exemples de cada nivell de la piramide de maslow. Els 3 tipus d’exemples de cada necessitat són:

          -Comportament constructiu. Satisfà les necessitats i ningú en surt perjudicat.

- Comportament destructiu: Satisfà les necessitats però algú surt perjudicat.

- Comportament fallit: No satisfà les necessitats

NIVELL 1 -> Necessitats fisiològiques.

C.Constructiu: Compro un refresc perquè tinc sed.

C.Destructiu: Tinc molta gana i vaig a dinar a un restaurant, però marxo sense pagar.

C.Fallit: A finals de mes no tinc diners per comprar al supermercat perquè els he gastat tots en capritxos i coses innecessàries

NIVELL 2 -> Necessitats de seguretat.

C.Constructiu: Una mare compra un casc de moto al seu fill perquè no prengui mal.

C.Destructiu: Un pare no deixa que el seu fill vagi amb moto perquè pot tenir un accident.

C.Fallit: No sortir de casa per por que et puguin atracar.

NIVELL 3 -> Acceptació social

C.Constructiu: El teu amic et necessita i l’ajudes amb tot el que pots.

C.Destructiu: Fas trampes per guanyar un joc i ser reconegut com el millor.

C.Fallit: Evitar fer noves amistats perquè els anteriors t’han decebut.

NIVELL 4 -> Autoestima

C.Constructiu: T’esforçes molt al treball per obtenir un ascens laboral i l’aconsegueixes.

C.Destructiu: Amenaçar i maltractar a l’altre gent perquè et tinguin respecte

C.Fallit: No anar al gimnàs perquè penses que et cansaràs de seguida i no pots.

NIVELL 5 -> Autorealització

C.Constructiu: T’has quedat al paro però tens vena artística i montes una galeria d’art.

C.Destructiu: Escrius un llibre copiat d’un altre escriptor.

C.Fallit: No presentar-te a un examen perquè no t’agrada l’assignatura i saps que suspendràs.

REFLEXIÓ:

Maslow esmenta que avancem cap a nivells superiors quan els nivells bàsics estan coberts, penso que serveix com a idea general però que no es cenyeix al 100% i els ordres poden variar, ja que dependra de les prioritats concretes de cada persona ja que tots som diferents i mantenim unes motivacions i necessitats diverses (no són les mateixes les d’una persona del primer món que del tercer món), però tots tenim la mateixa motivació final, la felicitat.

Crec que la piràmide de Maslow defineix molt bé la manera ambiciosa que tenim els  humans de ser, mai estem satisfets amb el que tenim, si ens fa falta algo, sentim la necessitat de posseir-ho, però un cop aconseguit allò que ens proposem ja no li donem importància, deixa de ser motivant i cada cop necessitem més. Gràcies això ha pogut crèixer amb gran èxit el consumisme.

Aquesta teoria es pot aplicar en molts aspectes, però a mi m'agradaria posar un exemple sobre l’àmbit laboral.

Si els empresaris paren atenció amb la piramide de Maslow poden adonar-se que a part de la nòmina, els treballadors tenen altres necessitats per assolir les aspectatives de l'empresa. És a dir, a simple vista es pot pensar que la solució de que un treballador sigui més productiu i estigui més satisfet amb la seva feina és augmentar-li el sou.

Però si sabem que existeixen molts altres factors que s’imposen sobre l’aspecte monetari, es poden buscar altres variables motivadores com ara; ser reconeguts laboralment ( ex: el treballador del mes), treballar en un bon entorn laboral,  obtenir una bon horari (ex: flexibilitat) , tenir bona relació amb els companys (ex: organitzant sopars d’empresa, fent dinàmiques de grup), etc...

En definitiva, en aquest exemple, un treballador té diferents nivells de necessitats, i li pot satisfer més un bon ambient laboral que un augment salarial.

PRÀCTICA 8.- CAUSALITAT CIRCULAR

INTRODUCCIÓ:

Des de el punt de vista de l’Enfocament sistemàtic, el pacient afectat  no té el problema, sinó el conjunt de relacions que estableix la persona.

El pacient identificat manifesta un símptoma advertint d’un mal desenvolupament en el sistema (p.e: la familia), no per això és indispensable fer teràpia amb la persona en concret, també es pot treballar una part o el conjunt del sistema que el formen.

Teories basades en l’enfocament sistèmic:

1.- TEORIA GENERAL DE SISTEMES:  Postulen que tots els elements d’un sistema (conjunt de persones, familia, amics, parella,etc...) s’estableixen relacions mútues entre tots ells -> interdependència <-  tots estan relacionats amb tots –efecte papallona-

2.- CIBERNÈTICA: Estudi  de les interaccions dels sistemes vius. Un sistema no saludable serà  insoluble, les persones afloren senyals. 

Dependrà del contexte on ens movem, manifestarem símptomes diversos:

-Context saludable -> el símptoma no aflora

-Context no saluble ->el símptoma aflora

Ex: un nen de 7 anys es pixa al llit -> problema familiar, escolar…

Causalitat circular:

L’enfocament sistèmic es basa en la causalitat circular –tot és causa i conseuqncia a la vegada-

No es poden conèixer les causes del comportament humà, ja que el conjunt de xarxes és molt complexe.

Aspecte positiu

-El problema del pacient no se’l associa a ell, ni en la seva dinámica interna -> no té sentiment de culpabilitat

-No cal tractar al pacient en qüestió, sinó a la gent involucrada del sistema, ja que qualsevol peça que toquem produirà un canvi  

Aspectes negatius

-Quan el professional intervé en la dinámica del sistema ell passa a formar-ne part, i pot provocar efectes negatius (iatrogènia), ha de ser hàbil per adonar-se’n i sortir rapidament del cercle.

L’ENFOCAMENT SISTÈMIC l’originen en Milton Erickson i Gregory Bateson, aquest últim defineix 2 tipus de relacions:

a)      Relacions simetriques:  Els elements del sistema interactuen de forma semblant “en escalada o desescalada”. Aquesta pot ser de tipus Constructiu/Destructiu.

b)      Relacions complementàries: Els elements del sistema tenen diferents rols i interactuen de manera diferent. També pot ser Constructiu/Destructiu

PRÀCTICA:

Aquesta pràctica l’he feta juntament  amb en Ramon Ramírez i la Rocío Pinto.

Es tractava de fer 4 tipus de situacions

1.-SIMÈTRICA	CONSTRUCTIVA
	DESTRUCTIVA
2.-COMPLEMENTÀRIA	CONSTRUCTIVA
	DESTRUCTIVA

1.a.- SIMÈTRICA CONSTRUCTIVA:

Situació:  2 socis estableixen un negoci

1.b.- SIMÈTRICA DESTRUCTIVA:

Situació: Enfrontament entre veïns

2.a.- COMPLEMENTÀRIA CONSTRUCTIVA:

Situació: Relació Gerent i  treballador.

2.b.- COMPLEMENTÀRIA DESTRUCTIVA:

Situació: Policia i lladre.

REFLEXIÓ

Crec que l’enfocament sistèmic és un bon mètode però que no és aplicable a tots als casos.

Si que és veritat que molts cops l’afectació del pacient pot ser causada per les relacions i l’àmbit que viu (ex:bulling) però no té perquè ser sempre així.

Involucrar els elements del sistema per millorar allò que no funciona és útil si hi ha desajustaments entre el cercle, ja que la teràpia ajuda a que les peçes es posin al seu lloc i el sistema rutlli, però i si part del problema no està vinculada amb els desajustaments de l’entorn?

No tenen perquè tenir tota la responsabilitat de culpa els altres elements del sistema, potser l’afectat també ajuda que aquesta bola de neu es fagi cada cop més gran, per tant ha de d’esforçar-se per la millora, i ser conscient que forma part del sistema degradat.

Per això no acabo d’entendre fer prescindible l’assistència  del subjecte afectat a la teràpia, ja que no la millor manera de solucionar problemàtiques es posar-hi de les dos parts.

Tot i les discrepàncies, estic d’acord amb la seva visió de que s’ha de mirar el present i futur i desinteresar-se pel passat, ja que penso que es un punt de vista pràctic i realista.

PRÀCTICA 7.- PENSANT EN ELS ALTRES

INTRODUCCIÓ:

Carl Ransom Rogers va ser un influent psicòleg nord-americà i un dels fundadors de l'enfocament humanista de la psicologia. Un dels pares fundadors de la investigació en psicoteràpia.Va participar en el desenvolupament de la teràpia no directiva, també coneguda com Teràpia centrada en el client, que reanomenà com Teràpia centrada en la persona. Aquesta interessant teoria és coneguda per les seves sigles en anglès PCA "Person-Centered Approach" o enfocament centrat en la persona. Les seves teories abasten no només les interaccions entre el terapeuta i el client, sinó que també s'apliquen a totes les interrelacions humanes.

La teràpia rogeriana contrasta amb les perspectives psicològiques freudianes i les socials d'Alfred Adler i d'Albert Bandura, per l'ús preferent de l'empatia per aconseguir el procés de comunicació entre el client i el terapeuta o, per extensió, entre un ésser humà i un altre .
Rogers considera la salut mental com la progressió normal de la vida, i entén la malaltia mental, la criminalitat i altres problemes humans, com distorsions de la tendència natural.
La teoria de Rogers està construïda a partir d'una sola "força de vida". Això pot definir-se com una motivació innata present en tota forma de vida dirigida a desenvolupar les seves potencials fins al major límit possible.

Rogers entenia que totes les criatures persegueixen fer el millor de la seva existència, i si fallen en el seu propòsit, no serà per falta de desig.

Característiques d’una persona sana segons Rogers:

Com Maslow, Rogers només s'interessa per descriure la persona sana. El seu terme és funcionament complet i comprèn les següents qualitats:

1.-Obertura a l'experiència. És la percepció precisa de les experiència pròpies en el món, incloent els propis sentiments. També comprèn la capacitat d'acceptar la realitat, una altra vegada incloent-hi els propis sentiments. Els sentiments són una part important de l'obertura ja que comporten a la valoració organística. Si no pots obrir-te als teus propis sentiments, no podràs obrir-te a l'actualització.

2.-Vivència existencial. Això correspondria a viure a aquí i ara. Rogers, seguint la seva tendència a mantenir-se en contacte amb la realitat, insisteix que no vivim en el passat ni en el futur, el primer s'ha anat i l'últim ni tan sols existeix. Però, això no significa que no haguem aprendre del nostre passat, ni que no haguem de planificar o ni tan sols somiar desperts. Simplement, hem de reconèixer aquestes coses pel que són: memòries i somnis, els quals estem experimentant ara, en el present.

3.-Confiança organística. Hem de deixar-nos guiar pels processos d'avaluació o valoració organística. Hem de confiar en nosaltres, fer allò que creiem que està bé, allò que sorgeix de forma natural. (pot provoar moltes polèmiques ja que la gent pot dir "sí, cap problema, fes el que et sorgeixi", o sigui, si ets un sàdic, fes mal als altres; si ets un masoquista, fes-te mal, si les drogues o l'alcohol et fan feliç, veu per això, si estàs deprimit, suïcida't ...)

4.-Llibertat experiencial. Que ens sentim lliures quan se'ns ofereixen les oportunitats. Rogers diu que la persona que funciona al cent per cent reconeix aquest sentiment de llibertat i assumeix les responsabilitats de les seves oportunitats.

5.-Creativitat. Si et sents lliure i responsable, actuaràs acord amb això i participaràs en el món. Una persona completament funcional, en contacte amb l'actualització se sentirà obligada per naturalesa a contribuir a l'actualització d'altres. Això es pot fer a través de la creativitat en les arts o en les ciències, a través de la preocupació social o l'amor paternal, o simplement fent el millor possible el treball propi. La creativitat de Rogers és molt semblant a la generativitat d'Erikson.

Qualitats del terapeuta:

 El perfil d'un terapeuta ha de tenir tres qualitats especials:

1.-Acceptació incondicional:

Implica acceptar a les persones tal i com són i pel que són.

2.- Empatia:

És la capacitat del terapeuta d'entrar mentalment en el món de l'altre per poder entendre i facilitar així l'acompanyament terapèutic en el desenvolupament i guariment del seu trastorn.

3.-Autenticitat:

Actitud d’aconseguir ser el que un realment és, sense ocultar-se amb màscares. Transmetre autenticitat.

Rogers diu que aquestes qualitats són "necessàries i suficients": si el terapeuta mostra aquestes tres qualitats, el pacient millorarà, encara que no es fan servir "tècniques especials".

RELFEXIÓ:

El documental del programa 60 minuts, “Pensant en els altres”, enfoca l’educació des d’ un punt de vista molt diferent del que estem acostumats.

Penso que la idea actual de l’ensenyament queda a anys llum del sistema que té el professor Toshiro Kanamori d’ensenyar, i que està mal enfocada, ja que s’hauria de tenir present que a les escoles a part d’aprendre les diverses assignatures establertes des de sempre, també s’hauria de donar importància a altres aspectes que serviràn per aplicar al llarg de tota la vida, com ara la tolerància, l’acceptació, la bona comunicació, empatia, etc...

El professor Toshiro Kanamori basant-se amb les aptituds rogerianes introdueix aquests aspectes amb una destresa, francament fascinant.

Mitjançant el reportatge podem veure els progressos i aprenentatges que fan els nens durant un any, però anant més enllà, gràcies a les bases rogerianes el que en Toshiro kanamori pot influenciar al canvi de la societat d'aquests nens quan esdevinguin adults, fent que aquests tinguin més en compte l’importància de la tolerancia, l’empatia, la comunicació, sensibilitat, etc.. , afavorint així a una possible disminució dels conflictes actuals en la nostre societat, com per exemple; violencia de gènere, maltracte infantil, “bulling”, “mobbing”, etc.

A part de les justificacions anteriors, penso que aquestes actituds rogerianes també influeixen en altres aspectes, com hem vist al video, el professor els hi feia tenir molt present que havien de ser feliços, es respirava un ambient de familiaritat i que tots els nens es sentien part del grup, repercutint així que els nens es sentin “seva” la classe ” i per tan, van a l’escola motivats i amb ganes, potser afavorint aíxí, la disminució del fracàs escolar, una problemàtica actualment preocupant.

Malhauradament, tot i estar totalment d’acord amb el seu mètode, veig poc fiable que es pugui implantar a les escoles en un futur.

Entre d’altres, una dels problemes que es poden presentar és que no tots els professors estiguin disposats a aplicar-ho si no està dintre dels seus ideals, a més, en el cas que hi estiguesin d’acord, com algunes investigacions han pogut constatar,  les tècniques d’ensenyament no són tan importants com la personalitat del professor, és a dir, el professional ja hauria de tenir unes habilitats innates per establir-ho, perquè els terapeutes "neixen", no es "fan".

Finalment dir, que em va agradar molt el reportatge i va ser molt emotiu. Un cop havent buscat informació i reflexionat del tema, penso que m’hauria agradat tenir un ensenyament que es bases en aquestes aptituds.