PRÀCTICA 8.- CAUSALITAT CIRCULAR

INTRODUCCIÓ:

Des de el punt de vista de l’Enfocament sistemàtic, el pacient afectat  no té el problema, sinó el conjunt de relacions que estableix la persona.

El pacient identificat manifesta un símptoma advertint d’un mal desenvolupament en el sistema (p.e: la familia), no per això és indispensable fer teràpia amb la persona en concret, també es pot treballar una part o el conjunt del sistema que el formen.

Teories basades en l’enfocament sistèmic:

1.- TEORIA GENERAL DE SISTEMES:  Postulen que tots els elements d’un sistema (conjunt de persones, familia, amics, parella,etc...) s’estableixen relacions mútues entre tots ells -> interdependència <-  tots estan relacionats amb tots –efecte papallona-

2.- CIBERNÈTICA: Estudi  de les interaccions dels sistemes vius. Un sistema no saludable serà  insoluble, les persones afloren senyals. 

Dependrà del contexte on ens movem, manifestarem símptomes diversos:

-Context saludable -> el símptoma no aflora

-Context no saluble ->el símptoma aflora

Ex: un nen de 7 anys es pixa al llit -> problema familiar, escolar…

Causalitat circular:

L’enfocament sistèmic es basa en la causalitat circular –tot és causa i conseuqncia a la vegada-

No es poden conèixer les causes del comportament humà, ja que el conjunt de xarxes és molt complexe.

Aspecte positiu

-El problema del pacient no se’l associa a ell, ni en la seva dinámica interna -> no té sentiment de culpabilitat

-No cal tractar al pacient en qüestió, sinó a la gent involucrada del sistema, ja que qualsevol peça que toquem produirà un canvi  

Aspectes negatius

-Quan el professional intervé en la dinámica del sistema ell passa a formar-ne part, i pot provocar efectes negatius (iatrogènia), ha de ser hàbil per adonar-se’n i sortir rapidament del cercle.

L’ENFOCAMENT SISTÈMIC l’originen en Milton Erickson i Gregory Bateson, aquest últim defineix 2 tipus de relacions:

a)      Relacions simetriques:  Els elements del sistema interactuen de forma semblant “en escalada o desescalada”. Aquesta pot ser de tipus Constructiu/Destructiu.

b)      Relacions complementàries: Els elements del sistema tenen diferents rols i interactuen de manera diferent. També pot ser Constructiu/Destructiu

PRÀCTICA:

Aquesta pràctica l’he feta juntament  amb en Ramon Ramírez i la Rocío Pinto.

Es tractava de fer 4 tipus de situacions

1.-SIMÈTRICA	CONSTRUCTIVA
	DESTRUCTIVA
2.-COMPLEMENTÀRIA	CONSTRUCTIVA
	DESTRUCTIVA

1.a.- SIMÈTRICA CONSTRUCTIVA:

Situació:  2 socis estableixen un negoci

1.b.- SIMÈTRICA DESTRUCTIVA:

Situació: Enfrontament entre veïns

2.a.- COMPLEMENTÀRIA CONSTRUCTIVA:

Situació: Relació Gerent i  treballador.

2.b.- COMPLEMENTÀRIA DESTRUCTIVA:

Situació: Policia i lladre.

REFLEXIÓ

Crec que l’enfocament sistèmic és un bon mètode però que no és aplicable a tots als casos.

Si que és veritat que molts cops l’afectació del pacient pot ser causada per les relacions i l’àmbit que viu (ex:bulling) però no té perquè ser sempre així.

Involucrar els elements del sistema per millorar allò que no funciona és útil si hi ha desajustaments entre el cercle, ja que la teràpia ajuda a que les peçes es posin al seu lloc i el sistema rutlli, però i si part del problema no està vinculada amb els desajustaments de l’entorn?

No tenen perquè tenir tota la responsabilitat de culpa els altres elements del sistema, potser l’afectat també ajuda que aquesta bola de neu es fagi cada cop més gran, per tant ha de d’esforçar-se per la millora, i ser conscient que forma part del sistema degradat.

Per això no acabo d’entendre fer prescindible l’assistència  del subjecte afectat a la teràpia, ja que no la millor manera de solucionar problemàtiques es posar-hi de les dos parts.

Tot i les discrepàncies, estic d’acord amb la seva visió de que s’ha de mirar el present i futur i desinteresar-se pel passat, ja que penso que es un punt de vista pràctic i realista.