PRÀCTICA 4.- MECANISMES DE DEFENSA

Introducció:

A finals del segle XIV principis del XX apareixen dos grans termes molt importants en la psicologia.

1.- El conductisme: Paulov, Watson i Skinner

2.- El psicoanàlisi: Wundt, James i Freud

S.Freud:

Metge interessat en la neurologia i anatomia. Estudia els fenòmens físics.

Estudia la histèria, encara que primerament s’atribuís a pacients de sexe femení, a la 1º guerra mundial es van trobar que molts soldats la patien.

Freud juntament amb Charcot, utilitzen la hipnosis per tractar als malalts d’histèria, tot i que s’adonen que el pacient supera la paràlisis només quan està en hipnòsis. Això porta a pensar que dintre la persona existeixin varies identitats:

CONSCIENT	Representa la consciència que tenim quan estem desperts. Ocupa 1/7 part.
PRE CONSCIENT	Es tracta de la línia que divideix o que separa el conscient de l'inconscient. Segons Freud, es tracta d'idees codificades, un simbolisme que ens protegeix dels verdaders pensaments de l'inconscient
INCONSCIENT	Ocupa 6/7 parts del total de la ment. Conté desitjos i pors secretes, records traumàtics del passat, etc. Tots aquests pensaments es troben totalment amagats i no hi podem accedir; l'inconscient no es pot observar mai de manera directa

Estructura de la psique:

ID	És innat, es mou pel principi del plaer. (ex: els nens no tenen en compte els altres, reclamar un benestar inmediat de forma egoista)
EGO	Als 2 anys. La personalitat guanya en complexitat. S’adona en ocasions que no pot satisfer les seves necessitats inmediatament: principi de la realitat. Desenvolupa els mecanismes de defensa per protecció
SUPER EGO	Als 3 anys. Es comença a tenir en compte les altres persones, consciència moral. No tot s’hi val, la fi no justifica als medis

 Teoria desenvolupament psicosexual:

Serveix per definir la evolució i el desenvolupament de la personalitat.

Està constituït per etapes que aquestes s’hauràn d’anar superant per arribar a una bona personalitat adulta.

FASE ORAL (0-2 anys)	Obtenció de plaer per la boca.ex: succió Poden presentar-se fixacions, si per exemple al nen se li retira el pit pot agafar desconfiança
FASE ANAL (2-3 anys)	Plaer relacionat amb els esfínters, mitjançant el control. Poden presentar-se fixacions, per exemple si un nen se’l reprimeix molt en aquest aspecte es tornarà avariciós
FASE FÀL·LICA (3-6 anys)	Descobriment dels genitals, diferenciació de sexes. Es presenta el complex d’edip/electra
FASE DE LATÈNCIA ( 6-12 anys)	Inhibició temporal d’impulsos sexuals, preparació fase final.
FASE GENITAL ( a partir dels 12 anys)	Maduració sexual. Serà òptima si abans no s’han patit fixacions.

Anna Freud, la filla de Freud va proposar un llistat de tipus de mecanismes de defensa :

Repressió	Manté els impulsos inacceptables de l’ID fora de la consciència. Permet que aquests no aflorin a la consciència ja que sinó provocarien una gran despesa d’energia ja que el “jo” no seria capaç de manejar-los.
Negació	Negar-se a creure un esdeveniment, fet, acte, etc. Igual que la repressió, es tracta de mantenir fora de la consciència qüestions que la persona no es veu amb cor d’afrontar.
Projecció	Mecanisme a partir del qual atribuïm als altres els propis impulsos i desitjos per tal d’ocultar-nos-els. La persona descarrega els seus impulsos alhora que també se’ls oculta a si mateix.
Racionalització	La persona redueix la seva ansietat trobant una excusa o una explicació per tal d’assumir una realitat que li resulta inacceptable.
Intel·lectualització	Intentar donar una explicació racional als sentiments
Formació reactiva	Es tracta de protegir-se contra l’alliberament d’un impuls inacceptable posant èmfasi en el seu oposat. Dit de forma simple, comportar-se contràriament a com ho faríem normalment.
Regressió	Mecanisme a través del qual la persona experimenta una involució a etapes del desenvolupament psicosexual. Aquest mecanisme actua davant de dificultats per afrontar una amenaça
Desplaçament	Consisteix a canviar l’objectiu d’un impuls, d’aquesta manera es redueix l’ansietat. És tracta de pagar amb els altres alguna cosa que ens ha passat i que no té relació amb ells. Per exemple parlant-los  malament ja que estem enfadats perquè hem suspès l’examen.
Sublimació	Mecanisme que fa que un impuls perillós, sigui transformat en un comportament madur i acceptable. És una forma de donar una sortida constructiva en benefici propi i dels altres.

·         PRÀCTICA DELS MECANISMES DE DEFENSA:

Són defenses que desenvolupem per protegir-nos de l’ansietat.

A partir dels 7 pecats capitals trobar un exemple de situació constructiva i destructiva

(+) = Constructiva

(-) = Destructiva

Ira:

(+) Fer exercici.

(-)  Violència física amb algú altre.
Luxúria:

(+)  escriure novel·les eròtiques

(-) Abusar sexualment d’algú.


Gula:

(+) Fer cursets de cuina i cuinar pels altres.

(-) Menjar compulsivament tot el que tinguis a l’abast

Peresa:

(+) Relaxar-se al sofà veient una peli
(-) No fer les teves obligacions


Supèrbia:

(+) Ajudar a travessar el carrer a una dona gran

(-) No acceptar crítiques, perquè no confies amb ningú.

Enveja:
(+) Felicitar a algú que ha obtingut millors resultats que tu.
(- ) Fer mal o perjudicar a un altre persona per enveja.

Avarícia:
(+) Aconseguir molts diners per destinar-los a una ONG

(-) Recollir tots els caramels que tiren els reis sense deixar-ne pels altres

CONCLUSIONS:

Penso que l’existència dels mecanismes de defensa són imprescindibles per l'ésser humà, sense ells potser no hauríem pogut evolucionar fins l’actualitat. Perquè aquests recursos inconscients que utilitzem en situacions difícils són necessaris per mantenir un bon equilibri emocional.

Però com tot, també comporta conseqüències no tan òptimes ja que els mecanismes de defensa modifiquen la realitat interna i externa. Aquests mecanismes són un mitjà amb què ens enganyem a nosaltres mateixos per protegir-nos d’algo que ens produeix frustració, dolor, etc...

Encara que abans he dit que són útils, ho seran sempre i quan vagin acompanyats amb un bon equilibri, al contrari, podem arribar al punt de distorsionar excessivament la realitat.

La sublimació es una bona manera de beneficiar-se un mateix i als altres amb una sortida constructiva, reprimint els desitjos dins l’inconscient, enganyant a la nostre consciència.

Cada persona es diferent, i això significa que no a tothom li pot ser útil un tipus de mecanisme en concret. A partir del tipus de mecanisme que adquireix la persona podem saber el tipus de conducta que té i si cal modificar-la.