PRÀCTICA 7.- PENSANT EN ELS ALTRES

INTRODUCCIÓ:

Carl Ransom Rogers va ser un influent psicòleg nord-americà i un dels fundadors de l'enfocament humanista de la psicologia. Un dels pares fundadors de la investigació en psicoteràpia.Va participar en el desenvolupament de la teràpia no directiva, també coneguda com Teràpia centrada en el client, que reanomenà com Teràpia centrada en la persona. Aquesta interessant teoria és coneguda per les seves sigles en anglès PCA "Person-Centered Approach" o enfocament centrat en la persona. Les seves teories abasten no només les interaccions entre el terapeuta i el client, sinó que també s'apliquen a totes les interrelacions humanes.

La teràpia rogeriana contrasta amb les perspectives psicològiques freudianes i les socials d'Alfred Adler i d'Albert Bandura, per l'ús preferent de l'empatia per aconseguir el procés de comunicació entre el client i el terapeuta o, per extensió, entre un ésser humà i un altre .
Rogers considera la salut mental com la progressió normal de la vida, i entén la malaltia mental, la criminalitat i altres problemes humans, com distorsions de la tendència natural.
La teoria de Rogers està construïda a partir d'una sola "força de vida". Això pot definir-se com una motivació innata present en tota forma de vida dirigida a desenvolupar les seves potencials fins al major límit possible.

Rogers entenia que totes les criatures persegueixen fer el millor de la seva existència, i si fallen en el seu propòsit, no serà per falta de desig.

Característiques d’una persona sana segons Rogers:

Com Maslow, Rogers només s'interessa per descriure la persona sana. El seu terme és funcionament complet i comprèn les següents qualitats:

1.-Obertura a l'experiència. És la percepció precisa de les experiència pròpies en el món, incloent els propis sentiments. També comprèn la capacitat d'acceptar la realitat, una altra vegada incloent-hi els propis sentiments. Els sentiments són una part important de l'obertura ja que comporten a la valoració organística. Si no pots obrir-te als teus propis sentiments, no podràs obrir-te a l'actualització.

2.-Vivència existencial. Això correspondria a viure a aquí i ara. Rogers, seguint la seva tendència a mantenir-se en contacte amb la realitat, insisteix que no vivim en el passat ni en el futur, el primer s'ha anat i l'últim ni tan sols existeix. Però, això no significa que no haguem aprendre del nostre passat, ni que no haguem de planificar o ni tan sols somiar desperts. Simplement, hem de reconèixer aquestes coses pel que són: memòries i somnis, els quals estem experimentant ara, en el present.

3.-Confiança organística. Hem de deixar-nos guiar pels processos d'avaluació o valoració organística. Hem de confiar en nosaltres, fer allò que creiem que està bé, allò que sorgeix de forma natural. (pot provoar moltes polèmiques ja que la gent pot dir "sí, cap problema, fes el que et sorgeixi", o sigui, si ets un sàdic, fes mal als altres; si ets un masoquista, fes-te mal, si les drogues o l'alcohol et fan feliç, veu per això, si estàs deprimit, suïcida't ...)

4.-Llibertat experiencial. Que ens sentim lliures quan se'ns ofereixen les oportunitats. Rogers diu que la persona que funciona al cent per cent reconeix aquest sentiment de llibertat i assumeix les responsabilitats de les seves oportunitats.

5.-Creativitat. Si et sents lliure i responsable, actuaràs acord amb això i participaràs en el món. Una persona completament funcional, en contacte amb l'actualització se sentirà obligada per naturalesa a contribuir a l'actualització d'altres. Això es pot fer a través de la creativitat en les arts o en les ciències, a través de la preocupació social o l'amor paternal, o simplement fent el millor possible el treball propi. La creativitat de Rogers és molt semblant a la generativitat d'Erikson.

Qualitats del terapeuta:

 El perfil d'un terapeuta ha de tenir tres qualitats especials:

1.-Acceptació incondicional:

Implica acceptar a les persones tal i com són i pel que són.

2.- Empatia:

És la capacitat del terapeuta d'entrar mentalment en el món de l'altre per poder entendre i facilitar així l'acompanyament terapèutic en el desenvolupament i guariment del seu trastorn.

3.-Autenticitat:

Actitud d’aconseguir ser el que un realment és, sense ocultar-se amb màscares. Transmetre autenticitat.

Rogers diu que aquestes qualitats són "necessàries i suficients": si el terapeuta mostra aquestes tres qualitats, el pacient millorarà, encara que no es fan servir "tècniques especials".

RELFEXIÓ:

El documental del programa 60 minuts, “Pensant en els altres”, enfoca l’educació des d’ un punt de vista molt diferent del que estem acostumats.

Penso que la idea actual de l’ensenyament queda a anys llum del sistema que té el professor Toshiro Kanamori d’ensenyar, i que està mal enfocada, ja que s’hauria de tenir present que a les escoles a part d’aprendre les diverses assignatures establertes des de sempre, també s’hauria de donar importància a altres aspectes que serviràn per aplicar al llarg de tota la vida, com ara la tolerància, l’acceptació, la bona comunicació, empatia, etc...

El professor Toshiro Kanamori basant-se amb les aptituds rogerianes introdueix aquests aspectes amb una destresa, francament fascinant.

Mitjançant el reportatge podem veure els progressos i aprenentatges que fan els nens durant un any, però anant més enllà, gràcies a les bases rogerianes el que en Toshiro kanamori pot influenciar al canvi de la societat d'aquests nens quan esdevinguin adults, fent que aquests tinguin més en compte l’importància de la tolerancia, l’empatia, la comunicació, sensibilitat, etc.. , afavorint així a una possible disminució dels conflictes actuals en la nostre societat, com per exemple; violencia de gènere, maltracte infantil, “bulling”, “mobbing”, etc.

A part de les justificacions anteriors, penso que aquestes actituds rogerianes també influeixen en altres aspectes, com hem vist al video, el professor els hi feia tenir molt present que havien de ser feliços, es respirava un ambient de familiaritat i que tots els nens es sentien part del grup, repercutint així que els nens es sentin “seva” la classe ” i per tan, van a l’escola motivats i amb ganes, potser afavorint aíxí, la disminució del fracàs escolar, una problemàtica actualment preocupant.

Malhauradament, tot i estar totalment d’acord amb el seu mètode, veig poc fiable que es pugui implantar a les escoles en un futur.

Entre d’altres, una dels problemes que es poden presentar és que no tots els professors estiguin disposats a aplicar-ho si no està dintre dels seus ideals, a més, en el cas que hi estiguesin d’acord, com algunes investigacions han pogut constatar,  les tècniques d’ensenyament no són tan importants com la personalitat del professor, és a dir, el professional ja hauria de tenir unes habilitats innates per establir-ho, perquè els terapeutes "neixen", no es "fan".

Finalment dir, que em va agradar molt el reportatge i va ser molt emotiu. Un cop havent buscat informació i reflexionat del tema, penso que m’hauria agradat tenir un ensenyament que es bases en aquestes aptituds.